Una de les característiques de l’institut escola Lluís Millet és que hi ha peces d’art per tot arreu: per les parets, al vestíbul, al pati interior, pels diferents replans de l’escala, al pati i, fins i tot als sostres d’algun passadís. Un dels responsables que això passi és el Xavi Rodríguez, que ensenya art no és exclusivament a 3r d’ESO, sinó que també treballa amb els altres cursos de l’educació secundària. En Xavi és una persona molt apassionada i xerraire a qui li agrada molt compartir.
Descriu-te en 3 paraules
Creatiu, inquiet i polític en el sentit que estic molt per les injustícies. Em fa molta ràbia que passin coses dolentes, que la gent es foti amb la gent, el feixisme, que la gent sigui racista, homòfoba… és que no puc entendre que la gent estigui amb l’odi quan el bonic és estar en l’amor.
A què et dediques actualment i com hi has arribat?
Jo soc professor d’art, sempre he sigut profe. Jo vaig estudiar magisteri musical, però sempre em va quedar alguna coseta una “espinita” i vaig dir-me “i si em poso a fer art?”. Llavors me’n vaig anar a estudiar a la Massana. L’art sempre ha sigut la meva energia, el meu motor realment i, a poc a poc, vaig anar entrant en el món de les belles arts, carreres, màsters i, de cop i volta, sense voler, no sé molt bé per què, vaig acabar un altre cop de profe. He fet una carrera d’artista i de gestor cultural. Però sempre he sigut profe, és la meva vocació, estic en el lloc on vull estar i això és molt maco.
Quins estudis tens?
Arts aplicades al mur, vaig estudiar arts a la Masana, belles arts, vaig estudiar un màster en la investigació artística, un màster en educació, un màster en filosofia clàssica aplicada a la contemporaneïtat i estudis de gravats, ceràmica, el màster en el marge de belles arts. Jo estudiava mentre treballava… penseu que jo me’n vaig anar de casa molt jove, amb disset anys, jo vaig fer la selectivitat fora de casa. Llavors, vaig anar a viure fora, amb uns amics a una casa, vivíem en una casa de dues habitacions i érem quatre ens tornàvem els llits, qui arribava abans dormia al llit i si no, dormies al sofà, perquè no teníem diners i així vaig estat vivint 4 anyets de la meva vida, “eh fantasia!” estava súper content. Llavors ja vaig començar a treballar, feia el que podia, jo he treballat de tot, sempre de coses d’educació. Intentava fer tota mena de monitors també he fet de cambrer a càterings. A partir dels 30 he treballat a Madrid, París, Itàlia i Copenhague. A Copenhague me n’hi aniria a viure. Londres no em va agradar gens. París em va agradar molt i també Madrid.
A què et dedicaries si no fos a la teva professió actual?
Crec que infermer, sempre ho he pensat, però seria com alguna cosa com molt rara saps? Seria tot el contrari, perquè realment mai m’han agradat les ciències i hauria d’haver estudiat ciències o sigui hauria d’haver fet tot el que no he fet fins ara, però si fes alguna altra carrera seria alguna cosa d’infermeria. M’agradaria molt, perquè m’agraden molt les cures als altres, m’agrada molt estar en l’ajuda dels altres.
Que és el que més t’apassiona a la vida?
L’art, però molt, l’art em salva la vida. El que m’apassiona més últimament és estar molt amb contacte amb la cultura; anar al teatre, anar sempre a veure moltes expos… nodrir-me de l’extern a partir de la sensibilitat artística, m’encanta.
Què diries que és el més important de la teva vida ara mateix?
La serenitat, estar amb pau i tranquil·litat amb mi mateix i sobretot viure de forma conscient, saber ben bé el que està passant i viure molt en el present que és una cosa en la qual poso molta feina i inverteixo molt del meu temps.
Hi ha alguna experiència que hagi fet canviar la teva forma de veure la vida?
Cada dos per tres canvia molt la meva vida i tinc la sort. Em veig molt representat en el canvi, m’agrada molt canviar interiorment, no externament, m’agrada anar veient. Coses que han influït molt en la meva vida? doncs sobretot intel·lectualment he anat coneixent coses noves i el meu desenvolupament personal està canviant molt.
Si poguessis passar tot el dia amb una persona, viva o morta qui seria?
Hilma af Klint, una pintora sueca que és meravellosa… és que n’hi ha moltes, de persones… no! seria millor Federico García Lorca, perquè és un dels millors poetes espanyols, assassinat pel franquisme, quasi cada dia ploro per la seva mort, meravella, amb 37 anys va fer una carrera meteòrica dins de les lletres espanyoles sent un gran referent, ja us l’ensenyaré algun dia. I la Hilma af Klint també m’encanta, perquè va ser la primera pintora a fer art abstracte en el món, categoritzada així. Ella deia que pintava a través dels esperits, ella, deia que els esperits li entraven i li feien que pintés, llavors ella pintava grans obres majestuoses.
A quina persona del teu entorn admires molt i per què?
Ui moltes, moltíssimes, a les meves amigues, en tinc moltes, soc molt afortunat i les admiro a totes. Perquè és complicat ara per ara ser dona, mare, amiga… en aquests temps de construcció i desconstrucció. També admiro molt a la gent que fa coses extraordinàries, bones, humils i honestes amb l’entorn i totalment desinteressades com Open Arms o totes aquestes organitzacions que hi ha ara les admiro, i a les persones que hi ha al darrere. Hi ha molta gent molt bona -i a vegades ens n’oblidem- que fan moltes coses molt xules i molt bones perquè aquest món sigui millor. També m’encanta la gent a qui l’apassiona fer la seva feina, també m’agrada la gent que gaudeix de la vida, la gent que sap estimar, que estima, que viuen en l’amor i no en l’odi… La gent d’aquesta escola, tenim molta sort amb els professors d’aquesta escola és gent meravellosa.
Quin és el somni més gran que encara tens per complir?
Wow! no ho sé, saps què passa? que jo, de somnis n’he complert molts, estic molt content, vaig fent poquet a poquet i les coses van passant i crec molt en que les coses passen. Les vaig gestant. M’agradaria continuar dedicant-me de forma activa a ser professor, que això m’agrada molt, seguir investigant sobre el fet de ser profe. També m’encantaria seguir la carrera artística que tinc perquè aquesta carrera a vegades és difícil i jo he tingut sort i vaig exposant, vaig fent cosetes, m’ajuden molt… I això em fa molt feliç llavors m’agradaria que seguís passant, però a vegades, no se sap.
Què creus que és necessari per ser un bon artista?
Constància i estudiar molt, llegir molt, s’ha d’estar molt obert/a, has d’estar mirant constantment cap enfora i has d’estar interessat/da per totes les àrees del coneixement, perquè per mi l’art és el vehicle transformador del pensament, llavors, és la idea de pensar en una cosa i que es faci física no? Portar-la. I que d’alguna manera creï una pregunta i doni algun significat a la societat. Has de voler crear perquè ho necessites, en el meu cas jo, soc artista, faig obres d’art, dibuixos… Faig tot això perquè necessito fer-ho, perquè és una manera meva de conèixer-te a través d’aquí és una manera en la qual jo poso paraules al món, llavors les faig més enllà de les exposicions, dels diners, de què m’ho demanin… I crec que qualsevol artista ha de fer-ho.
Què opines de l’ensenyament actual de l’art en els instituts i les escoles?
A veure la Generalitat de Catalunya, et dona uns currículums amb uns coneixements i competències que l’alumnat ha d’assolir i hi ha unes directrius. I et diu el que els alumnes han d’aprendre cada curs. És molt genèric, molt ampli, la veritat és que cada professor i professora, s’ho pot fer a la seva manera i crec que falta molt de camí a recórrer. Crec que l’educació artística en el nostre país, està molt per construir i crec que s’ha de fer des d’una altra mirada. El món de l’art ha tingut molt poc pes dins de l’educació i crec que se n’hi ha de donar més, perquè una persona creativa és una persona més preparada en qualsevol àmbit, llavors és igual que tu et dediquis a fer art o química o ciència o investigació… seràs molt millor si has estudiat art, perquè has sabut trobar solucions a problemes. Per exemple, al taller penseu en una cosa i ho acabeu materialitzant, això és molt bo per a qualsevol persona poder fer aquest procés tu mateixa. Llavors crec que l’educació s’ha de nodrir molt més de l’art, l’únic que fa falta molt de camí per recórrer i s’ho han de creure més les escoles i els instituts. Aquí tenim sort, però encara queda molt.
Què esperes de les nosaltres a classe? Què t’agradaria transmetre’ns?
Per una banda, espero que us convertiu en ciutadanes responsables, crítiques, democràtiques, que estigueu actives, que sigueu revolucionàries, us deixeu, que feu d’aquest un lloc millor i crec que això puc fer-ho a través de l’art, ensenyant-vos que l’art és una eina transformadora de la societat. Per això també m’agradaria que fóssiu bones persones, perquè l’art també és amor, cuidar a l’altre, és estar, també la meva tasca docent vull que vagi cap allà, que entengueu que el món pot ser un lloc millor i que el podeu reimaginar.
Quins nous projectes tens al cap?
Estic fent un còmic abstracte que estic intentant acabar-lo i a final d’any ja el tindre acabat i la meva idea és poder-ho moure-ho o poder publicar-lo. Estic fent dues exposicions molt “xules” ara actualment, una que està en actiu a la galeria de Barcelona on treballo Chiquita room i l’altre és aquí a Alella a Can Manyé que presentarem un projecte nou ara al maig. I després, seguir amb el doctorat d’investigació artística, i seguir fent cursos a la fundació Miró.
Que sents quan estàs dibuixant?
Doncs mira, he pensat moltes vegades a la meva vida que jo no gaudia pintant ni dibuixant. Ho passava fatal quan dibuixava o pintava o feia escultura estava tota l’estona pensant en què no em sortís malament, i ara per sort he trobat un lloc més maco en el qual dibuixo i faig escultures i no penso de veritat que estic allà i com que em quedo en meditació, estic generant, treballo amb el color, treballo amb la forma i és molt més enllà. Ara per ara estic molt content, perquè no penso.
Els teus sentiments es veuen reflectits a les teves obres?
Molt, encara que jo intento treure una dimensió més universal, però sempre comences des d’un sentiment i una emoció.
Com vas aconseguir fama al món de l’art?
No és fàcil. Doncs mira, treballant bastant, és a dir, anar fent, sent simpàtic, la gent vol treballar amb gent simpàtica, “maja”, bona, llavors a mi m’agradava treballar i rodejar-me de gent que sumessin, que ens ho passéssim bé, que riguéssim i això sempre ho he tingut. Llavors, a mesura d’anar fent projectes, he anat fent amigues dins del món de l’art i amics, però més amigues que amics, perquè és molt femení el món de l’art i hi ha molta dona dirigint i mola molt. Vaig tenir la sort que quan vaig començar a estudiar vaig guanyar un premi i això em va començar a ajudar molt a moure’m dins de les galeries d’art i que té un accés molt difícil, però sobretot treballant molt.
Quin consell li donaries al teu jo de fa 10 anys?
Soc amable amb les meves vides passades, llavors li diria que gràcies.
