La Verònica Martínez Carreira és professora de francès i anglès a un institut, a part d’ensenyar aquests ella en sap un munt més. Li agrada molt viatjar, estar amb els seus estimats i gaudir de la seva filla.
Quan vas néixer i a on?
Vaig néixer fa quaranta-un anys a Lleida.
A quins llocs has viscut?
He viscut als Estats Units, a la Xina, Alemanya, França, a Itàlia i a Londres.
Quants idiomes saps?
Sé vuit idiomes.
Com parles tan bé l’anglès sent de Lleida?
Doncs perquè he estat deu anys a Carolina.
Quins interessos tens?
Els idiomes, viatjar, i els meus amics, sobretot.
Com has passat la teva infància?
La meva infància ha sigut la millor infància del món mundial, l’he passat absolutament al carrer tot el dia. Jugant amb els meus amics, però abans era diferent també, eh.
Com definiries el teu dia perfecte?
Viatjant en avió amb la meva filla, trobar-me amb la gent pel món, això és una cosa que m’agrada. Com diu la meva mare “es que os perseguís por el mundo”.
Quina és la teva felicitat, amb què somrius?
Amb la meva filla. És com la meva felicitat, és amb la que somric, però amb la gent que t’aprecia. Realment jo penso que en aquesta escola hi ha molta gent que passes d’apreciar a estimar.
Com t’organitzes a l’hora de compaginar el treball amb la teva filla?
Fent miracles! Tinc la sort que la meva filla està aquí a l’escola i llavors m’organitzo, però realment, si no estiguéssim a la mateixa escola se’m faria impossible perquè no tinc a ningú.
Quines feines has fet?
He treballat en discoteques i després he treballat en un hotel que també és molt divertit, perquè coneixes molta gent. De cambrera, en botigues de roba Bershka i demés. Després ja de profe i de traductora i intèrpret de conferències.
Creus que el sistema educatiu està igual que abans? O ha canviat?
Crec que ha canviat i penso que ha anat a menys. Jo havia estudiat l’EGB i ara hi ha coses que són diferents i penso que és una cosa que ha canviat bastant.
Si poguessis què canviaries del sistema educatiu?
Crec que acabaríem abans si digués que no canviaria. Però penso que en aquesta escola tenim molta sort per l’alumnat que tenim, perquè la veritat que no ens podem queixar. Sou fantàstics, però potser canviaria el tema que hi hagués més hores d’algunes assignatures amb més motivació.
Quines coses t’han fet sentir més orgullosa de la teva carrera?
Quan vas a les bodes dels alumnes que has tingut. Això m’encanta, quan has tingut els alumnes a l’ESO, al batxillerat i quan es fan grans els segueixes la pista i t’arriba la invitació de la boda.
Com adaptes les teves classes per als alumnes que tenen dificultats?
Tenen activitats que són una mica diferents. Hi ha gent a qui els trec la part de l’escriptura, que és el que més els costa, i començo per la base. Però també has d’intentar que no s’agafin a l’excusa de com que tinc dificultats m’agafo a això i llavors no es motiva l’alumne que sí que pot fer-ho.
