Marc Baeta és professor tant a secundària com a la universitat, a més de ser biòleg. En aquesta entrevista, comparteix la seva trajectòria, els seus somnis, la seva visió sobre l’educació i la societat, i fins i tot la seva opinió sobre eines modernes com el ChatGPT. Ofereix reflexions profundes sobre la vida, la ciència i l’ensenyament.
-
Com et descriuries?
Em descric una persona lluitadora, constant i somiatruites.
-
Et consideres una persona ordenada? Com afecta la teva feina?
El laboratori sempre està desordenat i em posa molt nerviós perquè és l’espai on treballo. Però no depèn de mi, depèn d’altres professors i d’alumnes de secundària i de primària que utilitzen el laboratori i deixen les coses brutes i desordenades i m’estressa molt.
-
Tens algun somni?
A nivell professional, ja que he aprovat les oposicions de secundària, m’agradaria fer una pausa de professor i dedicar-me un altra vegada a la recerca que és el que més m’agrada, encara que també m’agrada molt fer de profe, però em ve de gust fer recerca.
-
Quin consell donaries a algú que persegueix els seus somnis?
Que sigui constant, i “quien la sigue la consigue”, de totes maneres el camí no és fàcil i “sangre, sudor y lagrimas”.
-
Com definiries la felicitat?
No existeix, en el moment en què ens trobem, el tema de la felicitat és com una cosa al que tothom aspira. Però a la tele o als mitjans de comunicació, et diuen que per ser feliç, has de complir uns requisits: Ser maco, ser alt, ser baix, estudiar molt, viatjar molt, tenir una cosa, tenir un altre. I és mentida. En tot cas, és estar amb les persones que t’estimes i ja està, no necessites res més. Òbviament, una mica de diners ajuda, però trobo que tota la resta són “gilipollades”. No crec que sigui un motiu de “busco la felicitat”, la felicitat no es busca, ja la tens l’únic que l’has de descobrir.
-
Què et costa més demanar perdó o perdonar?
Demanar perdó no em costa perquè he après amb els anys a demanar perdó, per tant, perdonar.
-
Digues-me la persona més important a la teva vida?
Els meus fills són dos, l’Oriol i la Paula.
-
Quan vas decidir que volies ser biòleg?
No sabria dir el moment, però jo crec que des de ben petit, sobretot biòleg marí perquè sempre m’ha agradat el mar, col·leccionava petxines, no ho sé, sempre la meva vida ha girat al voltant del mar no ho sé, des de ben petit.
-
Com compagines ser professor d’universitat i a la vegada ser professor de la secundària?
Perdent anys de vida, perdent la salut i molt estressat.
-
T’agrada ser professor?
M’encanta si, ja ho sabeu, es nota o no es nota? Vosaltres sabeu a qui li agrada ser professor i a qui no.
-
Què opines de l’educació dels joves d’avui en dia?
No, no, no, et refereixes als alumnes de l’institut. Trobo, en primer lloc, crec que des de les escoles s’incentiva a què no hi hagi un respecte per les persones adultes que sempre ha existit a la nostra societat, no?, encara que no tinguin raó s’ha de respectar a les persones adultes i s’ha de ser educat, trobo que, avui els joves demaneu tots els drets, però a l’hora dels deures, de fer coses us costa molt, i no ajuda gaire que els adults no us els exigeixin, trobo que hauríem de tornar a exigir-vos perquè vosaltres així us féssiu responsables i apreneu.
-
Tens por a la mort?
Tothom té por a la mort, de totes maneres, segur que en l’últim moment tindré por, però sobretot no em fa por per a mi morir-me sinó pels meus fills que si em moro abans que es puguin valdre per si mateixos, doncs em fa por que es quedin amb la seva mare perquè crec que no…
-
Què creus que hi ha desprès de la mort?
Jo soc cristià, llavors penso que al cel, com a científic tinc dubtes, però m’agradaria que fos així.
-
En què MAI et gastaries els diners?
En prostitució, mai perquè ho considero molt lleig, considero que és fatal que algú doni diners per mantenir relacions sexuals. Per a mi és molt important que quan tingui relacions sexuals, senti des del cor, és a dir, tenir sentiments per aquella persona.
-
Què t’agrada fer en el teu temps lliure?
M’agrada estar amb els meus fills i fer coses amb ells, m’agrada anar molt al mar, bussejar, fer fotos submarines, anar a la muntanya i fer-li fotos, m’agrada estar amb la meva parella…
-
Què penses del ChatGPT?
Penso que és una eina útil, de totes maneres, és…
Us ficaré un exemple, sabeu quan esteu estressats, els adults en aquest cas ens fumem un cigarro, o ens mengem un tros de xocolata, o unes patates fregides. Doncs quan mengem aquestes coses, provoquen un estímul ràpid, i provoca reconfort. ChatGPT és com una petita droga. Si jo l’utilitzo és una cosa que em soluciona molt la vida i que em va molt bé, el que faig quan utilitzo ChatGPT és no pensar. Llavors el dia de demà quan hàgiu de pensar, estarà ChatGPT o no estarà?, i aquest és el meu dubte, també és una eina que es coneix a la universitat o com a complement, tinc seriosos dubtes, perquè ens fa més “tontos” en aquesta societat en general.
-
Creus que el canvi climàtic és real?
Sí, home clar, com a científic clar que crec en el canvi climàtic de totes maneres, com a científic m’agradaria dir, no tot es culpa del canvi climàtic, per exemple, el de la dana que va passar a Valencià, no és per culpa del canvi climàtic, hi ha tempestes que tenen un temps de retorn, i una tempesta d’aquest tipus es produeix cada 1000 anys, llavors, se sap que existeix, ja ha passat abans, no es culpa del canvi climàtic.
-
Creus que els animals tenen sentiments?
Sí perquè sempre he tingut gos, i conec als animals, almenys els vertebrats sí, els invertebrats crec que no.
En definitiva, la seva trajectòria destaca la passió, la dedicació i l’amor per la docència i la recerca. És un reflex de la constància, passió pel coneixement i amor per la família.
